THANKSGIVIING ó el Dia D'Acció de Gràcies

El Dia d’Acció de Gràcies es celebra el tercer dijous de Novembre a Estats Units des del segle XVII.

HISTÒRIA

Els pelegrins a la Gran Bretanya havien tingut molts problemes per motius religiosos, havien intentat de totes les maneres que s’imposés la llibertat religiosa al país sense aconseguir-ho. Durant molt temps van intentar emigrar a Holanda i durant un temps ho van fer, però Holanda aviat es va superpoblar i amb temps de molta mancança, molts van haver de tornar. Després de molts intents d’embarcar cap als Estats Units (les autoritats sempre els ‘enxampàven’) van aconseguir posar rumb cap a Nordamèrica on hi van arribar passats dos mesos. Allà van anar explorant la costa de nord a sud fins que van decidir el millor lloc per passar l’hivern (gairebé la meitat dels nouvinguts van morir aquell hivern en posar-se malalts). Allà cada família es va construir la seva casa i tots van col•laborar per construir-ne una de comú on emmagatzemar els subministres que havien portat de la Gran Bretanya.
Arribada la primavera, les malalties van començar a desaparèixer i van començar a cavar la terra per plantar-hi les llavors que havien portat i emmagatzemat.


LA PRIMERA TROBADA ENTRE DUES CULTURES

Tot i que el pelegrins ja havien observat que hi havia mostres d’una altre cultura, i havien vist alguna vegada els indis americans, i aquests fugien quan intentaven atansar-s’hi, un bon dia, mentre els homes pelegrins estaven reunits es va presentar un indi donant-los la benvinguda i allà van començar una bona relació entre les diferents tribus índies i els pelegrins. Els indis treballaven de grangers, pescadors i caçadors i eren molt competents en les seves tasques, fabricaven les seves pròpies eines, roba, mantes, i tot tipus d’estris; en canvi, la terra no l’havien cultivat mai.

EL PRIMER THANKSGIVING

La primera tardor al Nou Món (EEUU) dels pelegrins, acabada la recollida de la collita, indins i pelegrins van celebrar una gran festa (que va durar tres dies) per donar gràcies a Déu pels aliments obtinguts. Els indis aportaven les peces de caça i peix i els pelegrins els aliments de la collita.
D’aquesta manera va començar també l’intercanvi de mercaderies entre les dues cultures. Des de les hores, es celebrar cada any el dia d’acció de gràcies al novembre. Va ser Abraham Lincoln qui va declarar el tercer dijous de cada Novembre el Dia D’Acció de Gràcies.

HALLOWEEN

HALLOWEEN ó HALLOWE'EN prové dels mots Hallow evening (vigilia de Tots Sants). Es una festa de la cultura celta que es practica principalment als països anglosajons tot i que cada cop s'està estenent més als països occidentals. La festa va ser exportada als Estats Units d'Amèrica pels emigrants irlandesos i des d'Estats Units s'ha anat extenent a altres països del món.

La tradicional decoració amb motius sinistres es remonta a la història dels ramaders celtes, els quals, el dia 31 d'Octubre portaven els remats als estables per passar-hi l'hivern. Hi havia la creença, que aquesta mateixa nit, els esperits podien sortir del cementiri per anar a cercar cossos vius per poder resucitar ells. Per tal d'evitar-ho, els celtes embrutaven les seves cases i hi penjaven ossos, calaveres i tota mena d'objectes sinistres per 'espantar' als morts.

Les activitats que se celebren per Halloween son varies: els focs d'artifici, les disfresses (amb motius sinistres) i la que practiquen els nens per les cases que es diu trick or treat (truc o tracte). Els nens truquen a la porta i pregunten "trick or treat?". Si la persona no vol que li gastin una broma (trick), han de donar alguna cosa als nens, ja siguin llaminadures o algunes monedes. Si no ho fan, els nens els gasten alguna broma. La tradició del trick or treat prové de la llegenda de Jack O'Lantern. D'aquí també prové la tradició d'esculpir les carbasses i posar-hi un llum o espelma a dins per decorar la casa la nit de Tots Sants.